Des de fa segles, el camí de creixement espiritual i personal ha estat descrit com un procés en què les persones necessiten abordar diferents etapes per assolir una major consciència de si mateixes i del món que les envolta.
En diverses tradicions espirituals, incloent la tradició judeocristiana, aquest camí implica enfrontar-se a les parts fosques de la pròpia ànima, les desviacions que ens allunyen del nostre ser autèntic.
Un exemple d’això són els pecats capitals, que han estat vistos com a desviacions fonamentals del comportament humà que impedeixen la connexió amb la nostra essència espiritual. Revisar aquestes desviacions, com la supèrbia, l’enveja o l’avarícia, és essencial per a qualsevol que vulgui avançar en el seu creixement.
De la mateixa manera, en la nostra societat actual, hi ha altres formes de patiment, com la ràbia no canalitzada, la tristesa no plorada, o la por o les creences limitants, que també necessiten ser abordades si volem créixer i connectar-nos amb la nostra veritat interior.
En els tallers d’aprofundiment de la consciència mitjançant l’Atenció Plena Encarnada, que he anomenat “Habitar el Ser”, posem especial èmfasi en dos aspectes claus en tot camí de creixement personal. Dos aspectes que, sí o sí, caldrà revisar si volem fer un treball profund per a reconnectar-nos amb la nostra essència i… habitar el Ser.
Un d’ells és la por.
La por és una emoció universal que sovint bloqueja la nostra capacitat de créixer espiritualment. En el camí espiritual, és vista no com una cosa que s’ha d’evitar, sinó com una barrera que necessitem investigar i travessar per poder avançar cap a una connexió més profunda amb nosaltres mateixos i amb alló diví.
Aquesta por pot aparèixer en moltes formes: por al fracàs, por al rebuig, por a la solitud o por a la mort. Cada una d’aquestes formes de por impedeix que ens obrim plenament a la vida, ja que ens manté atrapats en la il·lusió de control i seguretat.
El meu mestre de Mindfulness, en Jack Kornfield, ens explicava sovint, durant la meva formació, que la por és la font subjacent del patiment humà.
En lloc de viure amb confiança i amor, la por ens manté en un estat de protecció constant, fent-nos reaccionar de manera defensiva davant de la vida.
Quan no enfrontem la por, ens quedem estancats en patrons antics de pensament i comportament que limiten el nostre potencial. El que anomenem Ego.
L’ego està creat per situacions de la infantesa on vam tenir por: por a no pertànyer, a ser rebutjats, a l’abandó, por a l’humiliació, etc. Aquesta por ens va empènyer a desenvolupar un ego, una forma de control per a poder “sobreviure” a aquestes situacions. Abordar la por és essencial per alliberar-nos d’aquestes limitacions de l’ego, que ens manté atrapats en vells patrons (sovint obsolets) de conducta, i obrir-nos a una vida més plena i autèntica.
El camí espiritual requereix desenvolupar la fe en el procés de la vida i la confiança que l’existència té un propòsit més profund, més enllà de les nostres pors quotidianes.
Aquesta fe ens permet relaxar-nos i confiar en la vida tal com és, en lloc d’intentar controlar cada aspecte per evitar la por.
Travessar la por és essencial perquè ens obre a una experiència més àmplia de l’amor, la pau i la llibertat interior.
Una altra de les etapes essencials és apropar-nos al món de les creences, que generalment mantenen aquest estat crònic de por que moltes vegades està per sota de la “línia de la consciència”, com anomenava Campbell.
Les creences limitants són idees que ens hem format sobre nosaltres mateixos, sovint a partir d’experiències passades o condicionaments socials, i que ens impedeixen veure la realitat tal com és.
Aquestes creences solen estar arrelades en la por i actuen com a filtres que distorsionen la nostra percepció. Un exemple típic de creença limitant és: “No sóc prou bo” o “No mereixo ser estimat”.
Aquestes creences ens mantenen atrapats en un estat de separació, tant amb nosaltres mateixos com amb els altres, i ens impedeixen viure plenament. Sentir-nos “separats” dels altres, del món, augmenta la por i, per tant, la necessitat de control mitjançant l’ego.
Jack Kornfield sempre ens recordava que treballar amb les creences és una part fonamental del procés d’alliberament espiritual.
Si no ens dediquem a reconèixer i qüestionar aquestes creences, seguim reaccionant a la vida de manera automàtica, sense poder accedir a una experiència més autèntica i conscient.
Investigar aquestes creences no només ens permet alliberar-nos de les seves limitacions, sinó que també ens ajuda a connectar amb la nostra essència més profunda, la que és lliure de condicions.
Si en els espais de Habitar el Ser dediquem tota una sèrie de vídeos i meditacions, a les quals pots accedir en apuntar-te als nostres tallers, és perquè són etapes necessàries d’atravessar per a tothom.
Explorar la por i les creences és una etapa necessària per a qualsevol persona que vulgui avançar en el seu creixement personal i espiritual.
Aquest procés ens permet veure quines són les nostres limitacions internes i ens ofereix l’oportunitat d’alliberar-nos d’elles. L’atenció plena (Mindfulness) i la pràctica de la reflexió conscient són eines poderoses per ajudar-nos en aquesta exploració.
Quan parem i observem amb curiositat les nostres pors i creences, podem començar a desmuntar-les i veure que, sovint, són construccions mentals que ens mantenen allunyats de la nostra veritat.
La tècnica de R.A.I.N. és un mètode molt útil per treballar amb la por i les creences.
Aquesta tècnica ens ajuda a Reconèixer el que està present, Acceptar (permetre) que hi sigui sense resistència, Investigar amb curiositat i Nodrir-nos amb compassió.
Cada vegada que passem per aquest procés, ens acostem una mica més a la nostra essència autèntica, alliberant-nos de les capes de condició que ens impedeixen créixer.
Per finalitzar, et voldria donar alguns exemples de com la por i les creences afecten diferents tipus de patiment.
A la meva consulta de teràpia poques vegades ve algú dient-me “tinc una creença limitant que em fa patir” o “veig que haig d’abordar la meva por al fracàs”.
Acostumo a sentir més frases del tipus “estic molt estressat últimament a la feina” o “la meva àvia va morir fa mesos i em trobo malament” o “estic farta que sempre em prenguin el pèl i ho vull canviar”.
Si el patiment és del tipus no saber parar, estar sempre actiu, estressat per això, sovint, aquesta hiperactivitat està motivada per creences com “només sóc valuós si estic ocupat” o “he de fer coses constantment per ser reconegut”.
Aquestes creences estan profundament arrelades en la por de no ser suficient, de no tenir valor si no s’està constantment fent alguna cosa. La por a enfrontar-se a emocions com l’ansietat o la solitud impulsa aquest patró de conducta.
En aquest cas, la pràctica de R.A.I.N. pot ajudar la persona a parar, reconèixer la seva por de no ser prou, permetre que aquesta por hi sigui sense fugir-ne, investigar d’on prové aquesta creença i, finalment, nodrir-se amb compassió. Quan una persona s’adona que la seva activitat frenètica està motivada per la por, pot començar a relaxar-se i a permetre’s descansar sense sentir-se culpable.
Per exemple, una persona que sempre es manté ocupada podria aplicar R.A.I.N. de la següent manera: primer, Reconèixer el desig de seguir fent tasques sense parar. Després, Permetre que aquest impuls hi sigui, sense intentar suprimir-lo immediatament. En la fase d’Investigació, la persona pot preguntar-se: “Què sento quan m’aturo? D’on ve aquesta necessitat de fer constantment?” Això la portarà a descobrir la por subjacent, com ara la por de no ser prou vàlida sense activitat. Finalment, en la fase de Nodrir, la persona es pot recordar que és vàlida tal com és, independentment de la seva productivitat, oferint-se compassió en el procés.
Un altre exemple: Si el patiment està relacionat amb la dificultat d’acceptar una pèrdua.
En aquest cas, la tristesa i la negació de la pèrdua sovint estan connectades amb creences com “no podré viure sense aquesta persona” o “mai no tornaré a ser feliç”.
Aquestes creences estan alimentades per la por a la solitud, a la incertesa i al dolor profund que acompanya la pèrdua. El procés de dol es fa llarg i es fa més dolorós quan la persona es resisteix a sentir aquestes emocions per por que siguin insuportables.
Amb R.A.I.N., la persona pot reconèixer la seva tristesa, permetre’s sentir-la sense resistir-s’hi, investigar quines creences i pors estan darrere d’aquesta tristesa, i, finalment, nodrir-se amb amabilitat i compassió, permetent que el dol es processi d’una manera més natural.
I com a exemple final, si el patiment està relacionat amb la incapacitat de posar límits, pot ser que la por al rebuig o al conflicte sovint impedeixi a la persona establir límits saludables. La creença subjacent pot ser “si poso límits, la gent em deixarà” o “no tinc dret a defensar les meves necessitats”.
A través de R.A.I.N., la persona pot començar reconeixent la seva dificultat per posar límits i permetre’s sentir la por al rebuig que això implica. Investigant més a fons, pot descobrir que la seva necessitat de ser acceptada per tothom està motivada per una por profunda de no ser estimada. En nodrir-se amb compassió, pot començar a veure que posar límits no només és saludable, sinó necessari per mantenir relacions autèntiques.
Com veieu, explorar les nostres pors i les nostres creences és essencial per al creixement espiritual. I quan utilitzem eines com R.A.I.N., en els tallers de Habitar el Ser, podem travessar aquestes capes limitants i habitar el nostre Ser.