La psicologia Budista, no és una filosofia o un conjunt de creences que s’han d’assumir com una mena de protecció del món. Tampoc és una religió a la qual hom s’hi ha d’unir, o fer d’una manera cerimonial.
Més aviat, el Buda, en les seves ensenyances, va dir moltes vegades: “Així com els grans oceans només tenen un gust, el gust de la sal, així tots els veritables ensenyaments del Dharma, la llei, tenen un sol gust, i aquest és el gust de la llibertat”
Així que el propòsit d’aquesta psicologia particular és molt clar: trobar una sensació de llibertat interior. I en aquest sentit: una felicitat, una felicitat genuïna… i la llibertat. I, estranyament, aquest tipus de felicitat del que es parla en la psicologia Budista, no és una cosa que es pot agafar, o tenir, no és una destinació. Més aviat un esperit amb el qual podem viatjar per la vida.
Però si comencem a mirar la nostra vida, amb certa atenció o claredat, ens hem de fer algunes preguntes difícils. Moltes vegades, aquells que emprenen una pràctica espiritual genuïna, i el sacrifici que això comporta, sovint senten que estan nedant riu amunt al món, en la direcció oposada a molts dels valors populars.
Un treballador de Sud-àfrica, que va treballar durant molts anys en el sistema d’apartheid, va escriure: “Tenia 5 o 6 anys quan estava amb la meva mare a la fleca. Hi havia un nen negre de la meva edat i va robar una barra de pa. Recordo que tota la gent cridava: “lladre!, lladre! “. Perseguint aquest nen petit pel carrer van intervenir dos policies. Mai oblidaré com van colpejar aquest nen tan petit. Recordo que li vaig dir a la meva mare: “si us plau!, doneu-li pa a la criatura! ”, però la meva mare estava tan espantada que només em podia treure de pressa de la botiga. Va ser el moment en què vaig començar a entendre que aquest món té molts problemes”.
Quins són els tipus de problemes que la psicologia budista ens comença a demanar que ens enfrontem?
Aleshores, quins són els tipus de problemes que la psicologia budista ens comença a demanar que ens enfrontem? Hi ha una sèrie d’assajos que Wendell Berry va escriure en un llibre titulat “Sexe, economia, llibertat i comunitat”. En què parla d’alguns deliris de la nostra cultura, deliris de grandesa.
Per exemple, el creixement econòmic il·limitat. La idea que el creixement econòmic il·limitat es pot aconseguir dins d’un espai limitat, amb materials limitats i intel·ligència limitada.
Que el creixement econòmic il·limitat implica un consum il·limitat, que al seu torn implica orgull il·limitat, cobdícia, luxúria, ira, gula i enveja, només fa que la perspectiva sigui encara més il·limitada.
També escriu un assaig sobre el sistema alimentari. Basat en els següents principis de la nostra societat.
- L’alimentació és important, principalment com a article de comerç internacional.
- No importa el que els passi als pagesos.
- No importa el que passi a la terra.
- L’agricultura no té res a veure amb el medi ambient.
- Sempre hi haurà menjar en abundància. Si els agricultors no la poden cultivar, llavors els científics l’inventaran.
- No hi ha connexió entre l’alimentació i la salut. La gent s’alimenta de la indústria alimentària.
- Etc.
Escriu també una mica sobre l’educació. Segons ells, aquí teniu alguns dels principis de l’educació moderna.
- Les persones educades són més valuoses que altres persones perquè l’educació és una indústria de valor afegit.
- La finalitat de l’educació és que la gent pugui guanyar cada cop més diners.
- El lloc on s’ha d’utilitzar l’educació s’anomena “la teva feina”.
- Tot allò que no es pot pesar, mesurar, comptar o acumular no existeix.
- Les anomenades Humanitats probablement no existeixen, però si existeixen, no serveixen per a res. Però tant si existeixen, com si no són útils, de vegades es poden fer servir per donar suport a una carrera professional.
- Es signe de persones excepcionalment educades si parlen d’una manera intel·ligible només per dues persones més del seu àmbit.
- Les persones més educades són científics, perquè ja han trobat una solució a tots els nostres problemes i aviat trobaran solucions a tots els problemes que resulten de les seves solucions i a tots els problemes que cal tenir.
- No deixis que l’educació sigui una manera de ser amable amb els nens. Els nens són el nostre futur. Gasta molts diners en ells, però no et quedis a casa amb ells ni que s’interposin en el teu camí. No els donis feina a fer. Són intel·ligents i poden pensar coses per fer sols, no els ensenyis res sobre aquesta horrible moralitat repressiva antiga. Proporciona molta televisió, sopars amb microones, guarderia, ordinadors, jocs d’ordinador i cotxes. Per tot això ells t’estimaran i et respectaran i estaran contents de créixer i pagar els teus deutes.
- Una bona escola és una escola gran. Desarma els nens abans de deixar-los entrar.
Què ens porta la felicitat? Què ens aporta llibertat?
Així que la pregunta que es planteja és realment seriosa. És: Què ens porta la felicitat? Què ens aporta llibertat? Què és el que anhelen els nostres cors en aquesta vida?
En la psicologia Budista, estem convidats a estudiar aquesta pregunta.
Estudiar el que és inconscient, els hàbits, i confusió, les estratègies i els condicionants, que porten al patiment i al dolor. La pèrdua de flexibilitat. La intolerància. I descobrir així com podem aprendre allò que porta despertar, llibertat i felicitat.
Es tracta de portar l’obertura de l’Atenció Plena, del Mindfulness, a la nostra vida.
Podem començar a experimentar en els moments que seiem a practicar Atenció Plena. Al practicar Mindfulness podem experimentar el que passa, de manera molt directa. La totalitat del món. Practiquem i veiem com intentem fer, i fer, i fer, o ser, alguna cosa diferent del que som. Però la idea és només experimentar i ser, mentre les onades de l’experiència van i venen.
Què és aquest món que experimentem?
Ara bé, què és aquest món que experimentem? Quines són les matèries primeres d’aquesta vida? La psicologia budista ens anima a examinar-ho.
El nostre món està format per sis coses.
Vista, sons, olors, gustos, percepcions físiques… i després allò que s’anomenen percepcions mentals; pensaments, intuïcions i sentiments. La sensació. Utilitzar la ment com a òrgan del sisè sentit.
Hi ha alguna cosa al món que no estigui dins d’aquest sis? Aquests són com la paleta de colors que experimentem, els sis sentits que tenim. Aquest és el nostre món.
També hi ha sis tipus de Consciència.
La consciència significa aquí la qualitat de l’experiència que reconeix una impressió sensorial. Així doncs, hi ha la consciència dels ulls, la consciència de l’oïda, la consciència del nas i el gust, la consciència del cos i la ment. Hi ha una imatge i hi ha el fet de adonar-nos de la imatge, el so i la percepció del so, la sensació i la percepció sensació…
Hi ha un tercer element, en la descripció de la nostra experiència interior, segons la psicologia Budista. Hi ha els sis sentits, els sis tipus de Consciència que els reben. I entre les visions, i els sons, i els gustos, i les olors i la Consciència que els coneix hi ha una sèrie de factors mentals.
Els budistes fan moltes llistes d’aquests factors. Podríem dir que hi ha fins a 52 factors mentals o qualitats mentals diferents, que poden sorgir amb la vista, o el so, o l’olfacte o el gust… que determinen la nostra relació en el que percebem a cada moment.
Algunes d’elles s’anomenen qualitats mentals comunes, que sempre són aquí: sentiment, contacte, energia o voluntat, reconeixement, fermesa. Però la majoria d’aquestes qualitats es divideixen en dos conjunts.
Anomenats els ignorants i els savis. Els útils i els poc útils.
Els poc útils, sorgits en el moment de veure, del nostre tast, o olor, o d’alguna experiència, sorgeixen per un petit sentiment de Ser de nosaltres mateixos.
Sorgeix l’aferrament, la cobdícia, suscita l’odi, o sorgeix la versió enganyosa.
I d’acord amb aquestes qualitats, ve l’aferrament, la inquietud, la duplicitat, la gelosia, la preocupació, la por, l’odi, el dubte.
El que vol dir és que, en un moment d’experiència, quan estem atrapats en el cos de la por, un petit sentit de Ser de nosaltres mateixos, i reaccionem davant d’això, reaccionem com si intentéssim agafar alguna cosa, o intentéssim allunyar alguna cosa que ens espanta. Aleshores, d’això sorgeix la gelosia, la preocupació , la por, el dubte, etc.
Són estratègies de protecció. I aquestes estratègies reben, en la psicologia de Buda, el títol d’“estats que porten a la infelicitat”.
Cadascun d’aquests estats té un estat oposat en aquesta Psicologia.
Els oposats més profunds són l’amor, la saviesa, l’obertura… Així doncs, al moment de veure una persona, o un arbre, o la sortida del sol, o un cotxe, o tastar el menjar de la taula, en lloc d’aferrar-nos-hi o evitar-ho, hi pot haver alegria, consciència, equanimitat, bona voluntat, compassió, confiança, adaptabilitat, flexibilitat. Aquests són els altres estats que poden sorgir amb cada moment de l’experiència.
En la meditació, o amb la pràctica del Mindfulness sensible al trauma, o si en el teu cas és a través del Ioga o de la Disciplina de Moviment Autèntic, pots començar a sentir en cada moment, les experiències que hi ha aquí, i les teves respostes a elles, molt directament.
Amb qualsevol d’aquestes pràctiques que afavoreixen l’Atenció Plena, estem oferint una nova formació de respostes que ens permet veure què és possible en la nostra resposta al món. Descobrir una obertura que va més enllà del petit sentit de nosaltres mateixos.
Nota: Article elaborat a partir dels apunts del curs sobre Psicologia Budista impartit per Jack Kornfield.