Com comentàvem en l’article anterior, el fantasma famolenc, no es tracta de la supressió del desig.
De vegades és possible que necessitem que es compleixi algun desig, ja sigui una curació d’un malestar, o l’eliminació de quelcom que ens està fent mal o bé aconseguir algun benestar emocional.
Però cal entendre-ho realment i saber quines són les seves arrels en nosaltres, així com comprendre allò que més volem.
En Jack Kornfield explica, per a entendre això, una història de quan va tornar després de mesos de meditació en un monestir Budista, diu: “Recordo quan vaig tornar del monestir, vaig tenir una relació amb una dona que vaig conèixer quan estava a la universitat. Vam començar a viure junts i ella em va preguntar, “on vols anar a sopar?” I dic: “oh, no importa”. Jo estava en aquest lloc de molta equanimitat sense preferències, que esdevé amb la formació monàstica. Va dir: “que vols menjar italià o menjar xinès?” Vaig dir el que sigui, “el que vulguis em va bé, saps?” O “hem de sortir o ens hem de quedar a casa?” I jo: “Ah, no importa, què t’agradaria?”. Al cap de pocs dies la va tornar boja. Ella va dir que “no sé què t’agrada i què no”. Vaig dir, “bé, soc molt fàcil, estic obert a tot, no tinc moltes preferències”.
I aleshores comenta que va començar a parar atenció a quant ella es tornava cada cop més enfadada amb ell, i ella li va donar una tasca. Ella va dir: “escolta, això és el que vull que facis. Vull que agafis un petit quadern d’espiral i el posis a la butxaca. I cada dia vull que escriguis 10 coses que t’agraden o no, només per recordar qui ets, perquè t’han rentat el cervell”. En Jack deia que estava obert a tot, que li agradava tot. Però després van tenir la seva primera baralla realment difícil, sobre la gelosia. I ella va dir, “veig que vols alguna cosa. Què és el que vols?” I la va mirar i es va adonar que l’única cosa que li importava no era on menjaven, o on anaven de vacances, simplement volia que l’estimés i satisfés totes les seves necessitats emocionals, sexuals i d’altres, per sempre, i que mai l’abandonés.
I si això era així, la resta de les seves preferències podien eliminar-se. Naturalment aquella relació no va durar gaire.
Estudiar els nostres desitjos
Quan parlem d’estudiar l’enyorança, el desig i l’aferrament, no ens referim només a coses petites. Ens referim a coses que estan al nucli de la societat i del món i de nosaltres mateixos.
Amb la pràctica del Mindfulness Sensible al Trauma o del Ioga Sensible al Trauma, comencem a mirar dins del forat creat pel trauma, mirem els llocs que intentem omplir, mirem aquesta dimensió de la nostra vida.
Si fem la feina de curar o trobar algun tipus de benestar, sigui practicant Ioga, fent psicoteràpia o practicant Moviment Autèntic, hi ha una pregunta més profunda que ens acompanya. Què volem? Què necessitem? Què desitgem?
Així que cal començar a estudiar en el nostre propi cos com un laboratori. Com és la sensació de voler? Físicament, hi ha una contracció, una expansió? Com és? És la temperatura? És agradable? És agradable la ment desitjada? És pacífica? Què passa quan desapareix? Quan torna? Quin és el seu ritme? Quines històries explica? On ens porta?
Nisargadatta Maharaj , ho va posar al revés. Va dir que el problema amb tu no és el que vols, que tens tots aquests desitjos, el problema amb tu és que no en vols prou. Vols el que no tens, i no vols el que tens. I es preguntava “Per què no vols el que tens i no vols el que no tens? Tan fàcil seria”.
Així que quan practiquem Mindfulness Sensible al Trauma o Moviment Autèntic o investiguem a través de la psicologia budista ens adonarem d’aquesta contracció i de totes les maneres i els llocs on la sostenim i les històries que expliquem amb ella i la seva història i ens podem arribar a preguntar: “Qui soc?”
Qui ets?
I si hi pares una atenció acurada, també pots començar a notar moments. Com ara moments de plaer, neutres, de dolor i neutre, i agradable i dolorós i neutre, com les experiències de la vida que ens formen, que som a mesura que anem canviant en aquestes experiències, sorgeixen i passen.
Comences a notar certs moments en què la ment i el cor no estan atrapats per una cosa. Moments de silenci. Com quan vas a la natura, quan estàs al bosc, o estàs amb un nadó, o simplement mirant una posta de sol al vespre, o un roure. Només moments d’estar a gust.
Així que pots començar a notar-ho just quan t’asseus a meditar en una pràctica de Mindfulness, o en una sessió de Moviment Autèntic o de Ioga Sensible al Trauma, o caminant.
Aquells moments que sorgeixen quan no vols res. Qui ets tu quan no vols, quan no hi ha aquest anhel i ganes?
El que comences a sentir és aquest tipus de misteri. La psicologia budista t’anima a buscar per tu mateix. A observar el misteri en el moment amb la natura o la posta de sol. A veure-ho quan camines pel carrer. A veure la diferència.
Quan vas pel carrer buscant un restaurant és perquè tens gana. O caminar pel carrer buscant botigues de roba perquè necessites una peça nova. Fixa’t en aquest tipus de moments en què la teva activitat està lligada al que obtindràs i al que trobaràs. I després nota, quan camines pel carrer i no necessites ni vols res en concret. I el teu cor només està obert allà, fent cada pas, notant el que ve.
Hi ha un descans en una veritat molt més gran que totes aquelles creences de què necessites alguna cosa.
En la psicologia budista, es diu que Buda descansa en la consciència. Deixant cada moment de presència, d’Atenció Plena. Hi ha un descans en una veritat molt més gran, en una amplitud molt més gran que totes aquelles creences de què necessites alguna cosa.
La bellesa de sentir, la bellesa de conèixer gent. Aquells moments en què no vols res i només els mires als ulls i els veus tal com són. No necessites que t’agradi , que t’aprovi, que et donin, que se’n vagin… només coneixem aquesta persona i el que se sent. Una certa facilitat i receptivitat i compassió i claredat que estan presents.
Quan apareix l’anhel no cal desfer-se’n.
Quan apareix l’anhel no cal desfer-se’n. Quan ho sentim sense jutjar i sense identificar-nos-hi, només cal que el mirem: “Oh, hi ha la part de l’enyorança. Aquí hi ha una creença” i ho podem mantenir amb compassió.
Aleshores s’obre quelcom més gran, apareix el seu contrari.
Potser aquest “contrari”, el podríem anomenar “ningú no vol”, potser posar-hi una mica d’altres paraules a aquell moment d’ulls no ennuvolats per l’enyorança.
Quan això succeeix apareix de manera molt natural la satisfacció, l’abundància, la compassió, una mena d’integritat del teu ésser.
I en aquests moments, queda clar que no és el que obtens el que et fa feliç. I mai va ser i mai serà. I aquest “ningú no vol” cobreix l’embolic, la gelosia, l’ambició, s’allunya en aquells moments i el cor brilla.
Així que la força de voler o agafar, quan es transforma, es converteix en creativitat, amabilitat, bellesa.
A la versió tibetana de la psicologia budista, hi ha un tipus que es descriu com una passió que inicialment s’aferra, com un instint cap a la unió. Un voler ser completament un amb algú. Té una qualitat histèrica i una qualitat neuròtica que no reconeix la veritable connexió.
Una qualitat que es preocupa de la façana, de la textura, de les qualitats glamuroses, de l’embriaguesa. Però que quan es transforma en aquest moment d’obertura, llavors es converteix en una benedicció.
Sorgeix la bellesa del Dharma, dels ensenyaments de Buda, la mateixa sensibilitat que hi ha i l’amor que tots tenim. I la comprensió. Ens movem pel nostre ésser i no per les nostres necessitats o anhels.
En seguir el que ens ensenya la psicologia budista, així com quan practiques Moviment Autèntic o Mindfulness, comences a parar atenció a això i a apreciar-ho, a tastar-ho i descansar-hi.
Llavors comences a reconèixer l’avís que et manté alerta: “soc jo? Realment ho he de fer? De nou? D’aquesta manera. O no hi ha cap altre lloc?” JP Morgan, el banc més gran d’Amèrica, va expressar en algun lloc que no recordo: “Hi ha una certa calma budista que ve de tenir diners al banc”.
I aquesta és la resposta de Rumi, el místic sufí: “Hi ha un altre or: la resplendor del teu pit quan estimes […] Benvingut a casa amic meu. Benvingut a casa.”