L’essència de la psicologia budista és que pretén ser una psicologia per a l’alliberament. Això és com descobrir en nosaltres mateixos com ser lliures o experimentar una llibertat interior enmig de totes les dificultats de la vida.
I el que és important en parlar d’això és que no és una filosofia que serveixi per afegir alguns conceptes orientals nous, coses budistes, o de moda, al teu coneixement. Si no que la psicologia budista realment té el propòsit d’acompanyar-te a mirar la teva vida i utilitzar-la d’alguna manera per a trobar una llibertat interior. Igual que el que pots descobrir quan practiques Ioga Sensible al Trauma o Moviment Autèntic, la psicologia budista és quelcom immediat i real.
És com quan treballem amb la respiració quan practiquem Mindfulness Sensible al Trauma. Ens asseiem i treballem amb la respiració, sobretot en els tallers o durant les pràctiques més llargues i molta gent comenta: “Bé, estic respirant, doncs, i què?”, però després s’adonen que els serveix, i al cap de poc poden arribar a comentar: “Vaig anar a l’hospital perquè em fessin una operació i estic molt agraït d’haver sabut centrar-me i treballar amb l’atenció a la meva respiració”. Per a algunes persones és com si la pràctica les hagués salvat la vida.
Hi ha una història sobre un mestre Zen a qui un alumne va anar a queixar-se i li va dir. “Ser conscient de la respiració és avorrit. No tens cap meditació més interessant?”. I el mestre va agafar l’estudiant i el va empènyer sota el rierol i el va mantenir sota l’aigua mentre ell lluitava intentant sortir. Finalment, al cap d’un minut o més, el va deixar sortir. I el va mirar. I va dir: “Com era això?” I l’estudiant va dir: “Terrible. No podia respirar”, I el mestre Zen li va etzibar: “La teva respiració és interessant, doncs?”.
El propòsit de què explica la psicologia budista és arribar a nosaltres mateixos d’una manera directa. Arribar a la nostra experiència.
Cal mirar la pròpia vida amb honestedat per obtenir una mirada real, adonar-nos de la nostra història directament, fer un inventari moral de buscar la pròpia vida.
En aquests articles, en aquests apunts, sobre psicologia budista, estem parlant sobre investigar, aferrar-se i desitjar. I tot el que implica que intentem omplir amb tot de coses diferents la nostra vida “si tinguessis el menjar, la relació i els diners adequats, i totes aquestes coses, llavors estaries complet i no voldries res més”. Veiem que no és així.
El poeta Kabir va escriure: “Vaig dir a la criatura desitjosa dins meu. Ja saps que és així. ¿Què és aquest riu que vols creuar? ¿Creus que hi ha algun altre lloc que farà que l’ànima tingui menys set? En aquella gran absència no trobaràs res. El que busquem ja és aquí. Sigues fort, doncs, i entra al teu propi cos. Allà tens un lloc sòlid per als teus peus”.
Kabir en recorda: “Només llenceu tots els pensaments de coses imaginàries que encara no han vingut i manteniu-vos ferms en allò que sou”.
Així que la psicologia budista, així com el Mindfulness, ens convida a investigar que és el voler i que és la cosa en si que se satisfà. O quina és la teva relació amb aquesta criatura desitjant de la qual parla Kabir.