La Psicologia Budista i el Mindfulness o Atenció Plena que ha arribat a occident enfonsen les seves arrels a la filosofia i pràctiques budistes.
Si ens donem un temps, com farem a través dels següents articles, per a comprendre la Psicologia Budista, podrem arribar a tenir una comprensió més profunda i completa dels conceptes i fonaments que hi ha darrere del Mindfulness o Atenció Plena que pretenem transmetre a AtencioPlena.Cat.
Cal entendre, abans de començar, que la psicologia budista aborda com el patiment humà pot ser superat mitjançant la pràctica de l’Atenció plena, la compassió i la saviesa, que són elements clau del Mindfulness .
A més a més, la psicologia budista s’enfoca en la transformació personal a través de la pràctica i la introspecció, cosa que, naturalment, pot complementar i enriquir la nostra mirada i intenció a l’hora de començar a practicar l’Atenció Plena.
Per a entendre millor com es poden complementar, i quin sentit té que comencem aquesta sèrie d’articles sobre la Psicologia Budista i l’Atenció Plena, cal que donem primer un cop d’ull als fonaments de la psicologia budista.
Fonament de les ensenyances budistes
Aquests fonaments es basen en les ensenyances budistes sobre la naturalesa humana i l’alliberament del patiment. Alguns dels principals conceptes inclouen:
1. Les Quatre Nobles Veritats: Aquest ensenyament fonamental del budisme estableix que el patiment és inherent a la vida, però que és possible alliberar-se’n.
2. La interdependència: Emfatitza que tot a l’univers està interconnectat i que res existeix de forma aïllada .
3. La naturalesa buida de la realitat: Sosté que totes les coses, incloent-hi els pensaments, emocions i sensacions, són impermanents i no tenen una essència permanent.
4. El camí cap a la il·luminació: Ofereix un camí cap a l’alliberament del patiment a través de la pràctica de l’Atenció Plena, la compassió i la saviesa.
5. El paper de la pràctica: La pràctica diària és essencial en la psicologia budista i s’espera que la persona s’involucri activament en la introspecció i l’autoexamen per aconseguir la transformació personal.
Aquests són només alguns dels conceptes clau de la d’aquest tipus de psicologia, dins d’ells, la pràctica de l’Atenció Plena és una eina important per a l’aplicació d’aquests conceptes a la vida diària .
Fonaments de l’Atenció Plena
Per altra banda, els fonaments del Mindfulness són similars a aquests que hem comentat, i es basen en l’atenció plena i la presència moment a moment. Alguns dels principis clau inclouen:
1. Atenció plena: S’enfoca a estar present i conscient en el moment actual, sense preocupar-se pel passat o el futur .
2. Acceptació: l’Atenció Plena promou l’acceptació incondicional dels pensaments, emocions i sensacions sense jutjar ni resistir-s’hi.
3. No identificació: Convida a veure els seus pensaments i emocions com a fenòmens transitoris en lloc de definir la identitat .
4. No reacció: l’Atenció Plena fomenta una resposta més conscient i reflexiva a les situacions en lloc de reaccionar impulsivament.
Aquests conceptes s’assemblen als de la psicologia budista, especialment pel que fa a la importància d’estar present i conscient, acceptar (que no vol dir resignar-se) incondicionalment la nostra realitat i alliberar-se del patiment a través de la pràctica.
Ambdues disciplines comparteixen un enfocament en la transformació personal i la recerca de la felicitat a través de la pràctica diària.
La psicologia Budista, de la mà de Jack Kornfield
La Psicologia Budista podríem dir que es va popularitzar a la dècada de 1970 i 1980 com una fusió entre la tradició budista i la psicoteràpia occidental. Alguns dels màxims exponents a occident Jack Kornfield , Tara Brach , Sharon Salzberg i Christopher Germer .
Actualment, aquesta continua desenvolupant-se i evolucionant, i és un enfocament cada vegada més popular en la psicoteràpia i la promoció del benestar emocional, psicològic i, perquè no, físic també.
En els següents articles compartiré una sèrie d’apunts sobre Psicologia Budista extrets del curs sobre la mateixa impartit per Jack Kornfield a l’Spirit Rock Center de Woodacre, California.
Jack Kornfield és un psicòleg clínic i un mestre de meditació budista amb més de quatre dècades d’experiència en l’ensenyament de la saviesa i la pràctica budista. És un dels líders més reconeguts en la integració de la saviesa budista i la psicoteràpia occidental.
Kornfield ha estudiat i practicat amb mestres budistes a Àsia i els Estats Units , i ha rebut una àmplia formació en la tradició budista Theravada i en la Psicoteràpia Humanista i Cognitiva.
El seu enfocament se centra en l’Atenció Plena i la Meditació, així com en la comprensió dels patrons emocionals i mentals que poden portar al patiment i/o a la infelicitat. Entre els seus llibres més coneguts hi ha “After the Ecstasy , the Laundry “, distribuit a les nostres terres per l’editorial La Liebre de Marzo (editorial amb molts bons llibres, per cert), que ofereixen una guia pràctica i accessible per integrar la saviesa budista a la vida quotidiana .
Els següents articles que publicarem estan redactats a partir dels apunts registrats durant les seves xerrades sobre la Psicologia Budista.
La idea de compartir aquests apunts serà la de donar a conèixer als practicants de l’Atenció Plena una informació que enriquirà, conjuntament amb la psicologia humanista de la Teràpia Gestalt (que anirem explicant en altres articles que també anirem publicant en un futur), la seva pràctica de l’Atenció Plena.
D’entrada començarem amb aquestes dues: La Psicologia budista i l’Atenció Plena.
Similituds entre la Psicologia Budista i l’Atenció Plena
Tot i això, vull avançar una mica les similituds que poden tenir aquestes dues vessants la Psicologia Budista i la Psicologia Humanista, ja que comparteixen algunes similituds en els seus enfocaments i filosofies.
Algunes d’aquestes semblances inclouen:
1. Enfocament al present: ambdues disciplines emfatitzen la importància d’estar present en el moment actual i de posar atenció a les experiències i emocions del moment.
2. Valoració de la comprensió i l’autoacceptació: tant la psicoteràpia humanista com la psicologia budista emfatitzen la importància de la comprensió d’un mateix i l’autoacceptació per aconseguir una felicitat més gran i, també, benestar.
3. Enfocament en l’empatia i la connexió: totes dues emfatitzen la importància de l’empatia i la connexió amb un mateix i amb els altres per assolir una major comprensió i harmonia emocional.
4. Enfocament en el desenvolupament personal: totes dues veuen el desenvolupament personal com un camí cap a una major comprensió d’un mateix i cap a la felicitat i la realització personal.
Tanmateix , també hi ha diferències significatives entre elles, com la comprensió de l’origen del patiment i les eines i tècniques utilitzades per abordar-ho.
En general poden complementar-se i enriquir-se mútuament, i molts professionals, com els que formem part de l’equip de AtencioPlena.cat, combinen elements de tots dos enfocaments en la seva pràctica.
Apropar-se a una persona és apropar-se a un ésser que ha patit.
Tot i que és un tema que desenvoluparem en futurs articles, és bo que ja l’anomenem, encara que sigui a mode introductori, per si decideixes començar una pràctica d’Atenció Plena a partir dels àudios que anirem penjant al nostre canal de Telegram.
Cal tenir en compte que cada persona és única i pot respondre de manera diferent a diferents acompanyaments. Per tant, és important treballar amb un professional capacitat i experimentat que pugui ajudar a trobar la combinació d’enfocaments que funcioni millor per a cada persona individual.
No és el mateix treballar amb algú que ha patit trauma greu o que no l’ha patit. L’abordatge amb un enfocament de Minfdulness sensible al trauma és lleugerament diferent del que no l’és sensible. El mateix passaria amb una pràctica de Ioga sensible al trauma o amb una pràctica de Ioga que no ho fos.
Experimentar un fet traumàtic pot tenir un impacte significatiu en la capacitat d’una persona per meditar. La meditació i l’Atenció Plena requereixen un enfocament en el moment present i una atenció concentrada, cosa que pot ser difícil per a algú que ha experimentat un fet traumàtic.
Les persones que han experimentat un trauma poden tenir pensaments intrusius, records o emocions que interrompen la seva capacitat per concentrar-se i estar en el moment present. A més, la meditació pot invocar sensacions físiques o emocionals que estan associades amb el trauma i poden ser aclaparadores o difícils de sostenir.
Tot i això, també és important destacar que l’Atenció Plena, el Mindfulness o el Ioga sensible al trauma poden ser molt útils per a aquells que han experimentat un trauma, especialment quan es realitza sota la guia d’un professional experimentat.
La pràctica del Mindfulness pot ajudar a reduir l’estrès i l’ansietat, millorar la regulació emocional i augmentar la resiliència, cosa que pot ser molt valuós per a aquells que han experimentat un fet traumàtic.
És rellevant que la pràctica del Mindfulness sensible al trauma o del Ioga sensible al trauma sigui adaptada a les necessitats individuals i s’abordi de manera acurada per evitar la revictimització.
De tot això i molt més en continuarem parlant les setmanes vinents.
Benvinguda, benvingut.